Moltes vegades no saben ni anomenar-les pel simple fet que no les saben reconèixer. Al final dels 5 anys, seria ideal que el nen hagués adquirit les següents habilitats relacionades amb les emocions:
- Conèixer i expressar els seus propis sentiments.
- Expressar emocions de grat, alegria, enuig, resoldre la por i aprendre a canalitzar emocions com la ràbia.
- Comprendre els sentiments dels altres: posar-se al lloc de l’altre.
- Habilitats d’autoafirmació: habilitats assertives i no passives o agressives.
- Defensar els seus propis drets: aprendre a demanar una joguina i saber reclamar als altres el que és seu.
- Oposar-se (saber dir no), defensar opinions, expressar queixes.
No són poques ni senzilles; de fet, molts adults encara tenim mancances en algun d’aquests punts; la gestió emocional és una de les assignatures pendents de la nostra societat. I és, com a mínim, curiós, ja que diferents investigacions confirmen que l’èxit en la vida depèn en el 20% de les competències cognitives i en el 80% de les habilitats emocionals.
Però és cert que cada vegada hi ha més consciència de la necessitat de l’educació emocional des de la primera infància i més eines per a aconseguir-ho. I no hi ha dubte que, un cop més, els contes són de gran ajuda.
Durant la infància, experimentar emocions positives amb freqüència, afavoreix el possible desenvolupament d’una personalitat optimista, confiada i extravertida, i passa el contrari amb la vivència d’emocions negatives.
Així, una educació emocional infantil adequada permetrà adquirir destreses per a la manipulació dels estats emocionals, reduir les emocions negatives i augmentar, en bona mesura, les positives.
Ensenyar a reconèixer les emocions bàsiques
És un aspecte imprescindible de l’educació emocional que s’ha de treballar a partir dels dos anys, que és quan comencen a interactuar amb els adults i els altres nens de manera més oberta.
Pot fer servir fotografies de rostres, dibuixos, la teva pròpia cara i, per descomptat, contes que mostrin les emocions bàsiques (alegria, tristesa, por i ràbia) i la seva expressió. Pregunta què passa als protagonistes, per què ho creuen… Aquesta és una manera perfecta d’aprendre a reconèixer les seves emocions a poc a poc i també les dels altres i, sobretot, de començar a desenvolupar l’habilitat de l’empatia.
Posar nom a les emocions i raonar-les
Als 5 anys els nens ja han de saber donar nom a les emocions de manera habitual: “Estic enfadat perquè no m’has comprat aquesta joguina”, “Estic content perquè ve el meu amic a jugar a casa”, “Tinc por d’adormir-me si tu no ets al meu costat”. Intenta que digui el que sent i per què ho sent.
Permetre l’expressió d’emocions
No reprimeixis l’expressió de les seves emocions, ofereix-li un entorn de confiança perquè es pugui expressar i comunicar. És complicat per als adults veure una expressió tan desbordant d’emocions com una rebequeria, sobretot si és en públic. Però és imprescindible que pugui expressar-se i que després pugueu analitzar junts el que ha passat i com us heu sentit.
Ensenyar l’escolta activa
Des de molt petits és important que siguin escoltats de manera activa i que aprenguin a fer-ho. No es tracta només d’estar en silenci mentre els altres parlen, sinó de posar un interès real en el que l’altre vol dir-te i tractar d’entendre el perquè dels seus sentiments. És recomanable parlar-los a poc a poc, cara a cara i acabant les frases amb un “ho has entès?”, “estàs d’acord amb el que he dit?”. Tu ets el millor exemple.
Els contes i les recomanacions per a les famílies són de Begoña Ibarrola, llicenciada en Psicologia i experta en intel·ligència emocional. Subscriu-te a la nostra newsletter! Vols rebre els nostres continguts directament al teu correu?
