Vint-i-cinquè premi El Vaixell de Vapor
El jove escriptor gironí Carles Sala i Vila (1974) aconsegueix el premi El Vaixell de Vapor 2009 amb l'obra d'humor El triomf d'en Polit Bonaveu.
El guardó, dotat amb 24.000 euros, es va lliurar en una festa d'homenatge al 25è aniversari d'Editorial Cruïlla, de la col·lecció i del premi d'El Vaixell de Vapor, en què també es va fer entrega d'un guardó commemoratiu als vint-i-quatre guanyadors de les anteriors edicions. El premi 2009 de literatura juvenil Gran Angular va ser declarat desert.  Carles Sala
Carles Sala i Vila (Girona, 1974) és mestre. Des de fa un quant temps es dedica també a l'artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. La primavera del 2008 va publicar el primer llibre, Sóc com sóc (Barcanova), i poc després el segon, Flairosa, la bruixa dels sabons (Barcanova). Poc abans d'acabar l'any va sortir el tercer, Bona nit, Júlia (La Galera). També ha publicat dos contes a la revista Cavall Fort. Tot i la breu trajectòria, l'autor ja ha estat finalista del premi Carmesina (2007) i del Joan G. Junceda (2007) i guanyador del segon Premi Barcanova 2007 amb Flairosa, la bruixa dels sabons, i del Guillem Cifre de Colonya amb Bona nit, Júlia, als quals ara afegeix El Vaixell de Vapor. El Vaixell de Vapor i Gran Angular són els premis de literatura infantil i juvenil en llengua catalana amb més dotació econòmica (24.000 euros cadascun). Núria Albó (Tanit) va ser la primera autora a rebre el premi El Vaixell de Vapor el 1984, el mateix any en què es va fundar Editorial Cruïlla i el mateix en què va començar l'emblemàtica col·lecció El Vaixell de Vapor amb la publicació del primer títol de la sèrie vermella, L'Ocell de foc d'Emili Teixidor, publicat recentment en una edició documentada. El triomf d'en Polit Bonaveu
sinopsi En Polit Bonaveu és un home net i polit com ell sol, que viu senzillament en un piset vell i atrotinat de la ciutat. Un dia, però, l'assessor artístic Amadeu Tucanta descobreix el do que té en Polit per cantar, si més no quan és a la dutxa, i li proposa de fer-se artista dels escenaris. A partir d'aleshores, la vida d'en Polit Bonaveu canvia de dalt a baix. Arrossegat involuntàriament per l'esperit negociant de l'Amadeu Tucanta i el seu soci -en Conrad Jocobro-, es troba actuant a l'auditori de la ciutat aquella mateixa nit, amb el sobrenom de la Veu Prodigiosa i davant d'una expectativa sense precedents. Però, com ja ho havia advertit als seus assessors, en Polit mai no ha cantat fora de la dutxa de casa seva, i pel que es veu avui no podrà fer cap excepció, encara que sigui dalt de l'escenari. La polèmica està servida! I els maldecaps també! El triomf d'en Polit Bonaveu es publicarà aquesta tardor a la sèrie blava de la col·lecció, adreçada a lectors a partir de set anys. Tot i alguns moments de desànim profund, però, aquesta limitació -gens banal per a un cantant- no aconsegueix fer desistir en Polit Bonaveu, sobretot gràcies a la Petra Arquet, la directora de l'orquestra. La Petra, una dona decidida que no pot sofrir la manera de fer dels Tucanta & Jocobro, s'ha inventat una tècnica que ha salvat la carrera de molts dels artistes que en Polit admira: la Marina Veufina, en Tip Baix, en Roc Corranda, la Julieta Dodepit... Pel que sembla, ara és el torn d'en Polit Bonaveu. El seu futur com a cantant en depèn. 5|06|09 | 
